Com ajudar el teu fill a entendre què sent?

Hi ha dies en què el teu fill esclata de cop. Dies en què plora sense motiu aparent. O dies en què es tanca i no diu res. Et diu que no li passa res, però tu el veus diferent.

Potser s’enfada per qualsevol cosa, o es mostra trist però no sap per què.
I tu, com a mare, et preguntes una vegada i una altra: “Què li passa?”, “Com puc ajudar-lo?”, “Per què no sap explicar com se sent?”

A la consulta ho veiem constantment: infants amb malestar emocional que no saben posar paraules al que senten, i mares esgotades intentant entendre des de fora.

I és que entendre les pròpies emocions no és gens fàcil… i encara menys si ningú t’ho ha ensenyat mai.

Per això, en aquest article, t’expliquem per què als infants els costa identificar les seves emocions, i com els pots ajudar a fer-ho des de casa, pas a pas.

Per què molts infants no saben què senten?

Els infants neixen amb emocions, però no neixen sabent com es diuen, què volen dir ni com gestionar-les.
La ràbia, la por, la tristesa o la vergonya apareixen molt abans que el llenguatge. I quan no poden posar-hi paraules, ho expressen amb el cos i amb la conducta.

Per això molts infants:

• fan una rebequeria quan se senten frustrats

• s’aïllen quan estan tristos o angoixats

• fan veure que no passa res, però els brilla als ulls que sí

La gran majoria no ho fan per cridar l’atenció. Ho fan perquè no saben una altra manera d’expressar el que senten.

A més, cal recordar que vivim en una societat on sovint s’educa en el control emocional (no ploris, no t’enfadis, no cridis) més que en la comprensió emocional (què sents?, què et passa?, vols parlar-ne?).
Això fa que molts infants creixin sense saber reconèixer les emocions pròpies ni les dels altres.

I com pots ajudar-lo tu, des de casa?

Com a mare o pare, tens un paper clau. La manera com tu valides, expliques i vius les emocions marca el camí emocional del teu fill.
Aquí tens algunes eines que poden fer una gran diferència:

1. Posa paraules al que veus que sent

“Veig que estàs molt enfadat perquè no t’ha sortit bé el dibuix.”
“Crec que t’has posat trist quan no t’han deixat jugar.”

Fer d’intermediària entre el que li passa i com ho sent és fonamental. Tu li prestes el llenguatge emocional que encara no té.

No cal encertar al 100%. Només el fet d’intentar-ho li dona permís per començar a explorar el que sent.

2. Valida la seva emoció, encara que no t’agradi la reacció

“Entenc que t’enfadis quan se t’acaba el temps de pantalles. Fa ràbia, oi?”

Validar no vol dir permetre-ho tot. Pots validar sense acceptar conductes inapropiades.
El missatge és: “El que sents és vàlid. El que fas amb això, ho podem revisar junts.”

Quan els infants se senten compresos, baixen les barreres defensives i poden obrir-se més.

3. Connecta amb el cos: on ho notes?

“Quan estàs nerviós, com ho nota el teu cos? Et fa mal la panxa? Et costa respirar?”

Moltes emocions es manifesten al cos, però no ho sabem identificar.
Entrenar aquesta connexió ajuda a regular millor les emocions abans que esclatin.

4. Utilitza recursos visuals i simbòlics

Els infants entenen molt millor amb imatges, contes i metàfores.
Algunes idees:

• Una roda d’emocions amb cares per triar

• El pot de la calma

• El semàfor emocional: vermell (estic desbordat), groc (estic inquiet), verd (estic bé)

• Contes sobre emocions (com “El monstre de colors”)

Aquests recursos els ajuden a donar forma al que senten d’una manera comprensible i juganera.

5. Ajuda’l a buscar el “què puc fer quan em sento així”

Un cop sap què sent, l’objectiu és que pugui trobar recursos per canalitzar-ho.

Exemples:

• Quan tens ràbia, pots estrènyer un coixí, dibuixar, sortir al balcó…

• Quan estàs trist, pots abraçar el teu peluix, escoltar música, demanar una estona amb mi

No es tracta d’evitar l’emoció, sinó d’aprendre què fer amb ella.

6. Sigues exemple. Expressa les teves emocions amb naturalitat

Els infants aprenen molt més del que veuen que del que els diem.
Si tu et permets estar trista, enfadada o preocupada i ho expresses amb respecte, li estàs ensenyant que sentir és normal.

“Avui estic una mica nerviosa per la feina, així que quan arribi a casa necessitaré una estona per relaxar-me.”

Això modela el seu món emocional. Aprèn que no cal amagar el que es sent, ni explotar. Es pot comunicar.

Quan costa més del que pots sostenir sola…

Hi ha moments en què, tot i aplicar estratègies, el teu fill segueix tenint molt malestar.
No et fa cas, es tanca cada cop més, reacciona amb molta intensitat o diu coses que et fan mal.

Si notes que la situació us supera, no cal que t’hi enfrontis sola.
Buscar ajuda psicològica no és un fracàs. És una manera d’estimar diferent. D’escoltar millor.

A la consulta treballem perquè els infants puguin reconnectar amb el que senten, posar-hi nom i trobar formes de gestionar-ho amb calma i seguretat.
I també t’acompanyem a tu, perquè puguis entendre’l millor i recuperar la confiança en la teva manera de ser mare.

A ILDE Psicologia podem ajudar-vos

A ILDE Psicologia som especialistes en psicologia infantojuvenil.
Acompanyem infants, adolescents i famílies a comprendre i gestionar el món emocional amb eines pràctiques, respectuoses i adaptades a cada edat.

Oferim una primera entrevista informativa per valorar què està passant, escoltar les teves preocupacions i decidir junts si cal fer un acompanyament.

📍 Sessions presencials a Manresa i online
💬 Contacte proper i personalitzat
🌱 Enfocament emocional, terapèutic i educatiu

👉 Escriu-nos. Estem aquí per acompanyar-vos.

Perquè entendre què sent el teu fill és el primer pas per ajudar-lo a créixer feliç.