Hi ha nens que no aixequen la mà a classe per por de fallar.
Nenes que es miren al mirall amb vergonya o es comparen amb les altres.
Hi ha infants que, després d’un petit error, ja es bloquegen i diuen: “Jo no sé fer res bé”.

I potser tu també ho has sentit a casa.
Potser el teu fill evita intentar coses noves, o s’esfondra davant qualsevol dificultat.
Potser fa temps que el veus insegur, però no saps fins a quin punt això és normal.

La realitat és que molta baixa autoestima es viu en silenci. No sempre crida l’atenció. No sempre s’expressa amb paraules. Sovint es dissimula sota una conducta difícil, una timidesa extrema o una actitud d’“em fa tot igual”.

Com a psicòlegs, veiem infants que no saben veure el seu propi valor, que se senten petits, insuficients, insegurs… I sabem que detectar-ho a temps pot fer una gran diferència.

En aquest article t’expliquem com fer-ho.

Què és realment la baixa autoestima?

L’autoestima no és només dir-se coses boniques.
És la manera com un infant es percep a si mateix, com es parla internament, com interpreta els errors, com es veu en relació amb els altres i amb el món.

Quan aquesta mirada interna es torna negativa, crítica o insegura, l’infant comença a actuar des d’aquesta ferida. I això pot afectar l’escola, les relacions, les activitats extraescolars i fins i tot la convivència familiar.

I el més important: si no es repara a temps, pot arrossegar-se durant anys.

Els senyals més habituals (i els que sovint passen desapercebuts)

Una baixa autoestima no es veu sempre a primera vista.
Per això, aquí et deixem algunes senyals que, quan es mantenen en el temps, val la pena observar amb atenció:

1. S’autocritica constantment

Frases com “soc dolent”, “ho faig tot malament” o “sempre m’equivoco” no són simples manies.
Reflecteixen una veu interna que l’està jutjant amb duresa.

2. Evita nous reptes

Quan té por de fer el ridícul o de no fer-ho perfecte, prefereix no provar-ho.
Això pot semblar mandra, però sovint és por a fallar.

3. Té por al judici dels altres

Li costa parlar en veu alta, no vol actuar davant d’un grup, o s’amaga si algú el mira.
Aquesta por a ser observat sovint amaga una inseguretat profunda sobre el seu valor.

4. Es compara constantment

I gairebé sempre surt perdent: “Ella és més guapa”, “Ell sí que sap”, “Jo no valc”.
Aquesta mirada negativa sobre un mateix fa molt de mal.

5. Cerca validació de forma constant

Necessita que li diguis que ho ha fet bé tot el temps.
Això pot semblar normal, però si mai està tranquil si no rep aprovació, és que li costa confiar en el seu propi criteri.

6. Té poca tolerància a la frustració

Un petit error es converteix en una tragèdia. El dibuix no surt com volia? El trenca. Perd una partida? Crida i ho deixa tot.
L’error es viu com una prova que “no val”.

7. Cedeix massa als altres o es mostra passiu

Accepta coses que no li agraden, no diu el que vol, es deixa portar…
Molts infants amb baixa autoestima pensen que “no tenen dret” a molestar, a posar límits o a prioritzar-se.

Per què cal actuar a temps?

Perquè la baixa autoestima no es resol sola.
Com més temps passa un infant pensant que no és suficient, més s’arrela aquesta idea dins seu. I això pot tenir conseqüències a llarg termini:

• Ansietat i inseguretat constant

• Inhibició i por a equivocar-se

• Relacions desequilibrades o tòxiques

• Evitació d’oportunitats

• Baix rendiment escolar malgrat tenir capacitats

• Diàleg intern molt negatiu

L’autoestima és la base de com un infant es relacionarà amb el món… i amb ell mateix.

Què pots fer tu com a mare o pare?

No es tracta de dir-li cada dia que és meravellós (tot i que no fa mal!). Es tracta de com acompanyes la manera com es veu.

✔ Valida la seva emoció abans de corregir

“Entenc que t’hagi fet mal equivocar-te. És normal.”
“T’ha costat molt i per això et frustres.”

✔ Elogia l’esforç, no només el resultat

“Has estat molt valent provant-ho.”
“M’agrada com t’has esforçat, encara que no t’hagi sortit perfecte.”

✔ Dona-li espai per expressar-se

Preguntar com s’ha sentit, en comptes de què ha passat, pot obrir una conversa més profunda.

✔ Fes-li veure que no cal ser perfecte per ser estimat

Amb l’exemple. Amb les paraules. Amb els gestos.
Quan tu acceptes el teu propi error, li ensenyes que errar no us allunya.

✔ Ofereix espais on se senti capaç i valorat

A vegades no és l’escola o l’esport on més brilla. Potser és a casa, fent manualitats, cuidant una mascota o ajudant als altres.
Trobar aquests espais pot reforçar molt la seva imatge interna.

I si no ho puc fer sola?

Hi ha moments en què sents que no és suficient amb el que fas. Que tot i el teu amor i esforç, el teu fill segueix sense veure el seu propi valor.

Quan això passa, demanar ajuda no és rendir-se. És cuidar-lo millor.
A la teràpia infantil, treballem perquè els infants reconstrueixin una mirada més sana sobre si mateixos, guanyin confiança i aprenguin a parlar-se amb respecte.

I també t’acompanyem a tu. Perquè acompanyar no hauria de ser un camí solitari.

 

A ILDE Psicologia estem aquí per vosaltres

Som especialistes en psicologia infantil i adolescent.
Ajudem infants amb baixa autoestima a recuperar la confiança i a construir una mirada més amable, realista i segura sobre ells mateixos.

També treballem colze a colze amb les famílies, perquè pugueu acompanyar aquest procés amb calma, eines i seguretat.

💬 Oferim una primera entrevista informativa, sense compromís, per escoltar-te i valorar junts com podem ajudar-vos.

📍 Sessions presencials a Manresa i també online.

👉 Escriu-nos. El teu fill mereix aprendre a veure’s com tu el veus: amb ulls d’amor i confiança.